Quim Monzó

No abstract available

Quim Monzó

No abstract available

L'individu, la parella i altres avatars (a través d'alguns reculls de contes actuals)

Repàs de les relacions de parella en els relats de Quim Monzó, Sergi Pàmies, Rafa Gomar, Jordi Puntí, Empar Moliner, Vidal Vidal, a través dels canvis sociològics estudiats per A. Giddens, U. Beck, G. Lipovetsky, Z. Bauman

Quim Monzó i la societat postmoderna. El perquè de tot plegat :: un comentari de text

A successful columnist and narrator, Quim Monzó deals with human relationships in society at the turn of the century in El perquè de tot plegat. The article analyses the literary mechanisms and the stylistic resources that the work offers

Narcisos i Dionisos

Repàs d'alguns aspectes lligats a l'individualisme en les societats occidentals en les tres darreres dècades a través de la literatura. Autors com Quim Monzó i Segi Pàmies, especialment, reflecteixen en les seues obres aquest ingredient

"De re urbana" i "De re rurali", un altre cop? /

Sobre la validesa de l'ús dels termes "novel·la rural" i "novel·la urbana" a la producció literària dels anys vuitanta. Seguiment de les diverses valoracions que han fet la crítica literària catalana actual i alguns escriptors sobre el tema

Estratègies discursives iròniques en la narrativa catalana actual: l'autoconsciència textual

A partir de textos de Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera, Ramon Solsona i Sergi Pàmies, l'article analitza l'existència en la narrativa breu catalana actual d'una tendència que es caracteritza per l'ús dels recursos de la metaficció, adaptats als interessos literaris i a l'estil de cada autor però amb una orientació general compartida. Es tracta d'una tendència de clar signe antirealista i amb plena consciència de textualitat que fa explícits els mecanismes de la ficció; una modalitat de discurs irònic que s'interroga sobre les possibilitats i els límits de representació del real i, en definitiva, sobre allò que entenem per realitat. Departing from some texts by Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera. Ramon Solsona and Sergi Pàmies, this paper analyses the existence of a trend, in the Catalan short narrative, which happens to use metafiction ressources, adapting them to the literay interests and to each author's style, but with a shared general aim. It is a clearly non-realistic trend and with a full textuality conscience which explicits fiction's procedures; a kind of ironic discourse that wonders about the possibilities and the limits of how to represent what is real and, shortly, about what we think it is real

Estratègies discursives iròniques en la narrativa catalana actual: l'autoconsciència textual

A partir de textos de Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera, Ramon Solsona i Sergi Pàmies, l'article analitza l'existència en la narrativa breu catalana actual d'una tendència que es caracteritza per l'ús dels recursos de la metaficció, adaptats als interessos literaris i a l'estil de cada autor però amb una orientación general compartida. Es tracta d'una tendència de clar signe antirealista i amb plena consciència de textualitat que fa explícits els mecanismes de la ficció; una modalitat de discurs irònic que s'interroga sobre les possibilitats i els límits de representació del real i, en definitiva, sobre allò que entenem per realitat.A partir de textos de Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera, Ramon Solsona y Sergi Pàmies, el artículo analiza la existencia, en la narrativa breve catalana actual, de una tendencia que se caracteriza por el uso de los recursos de la metaficción, adaptados a los intereses literarios y al estilo de cada autor pero con una orientación general compartida. Se trata de una tendencia de claro signo antirrealista y con plena consciencia de textualidad que explicita los mecanismos de la ficción; una modalidad de discurso irónico que se interroga sobre las posibilidades y los límites de representación de lo real y, en definitiva, sobre lo que entendemos por realidad.Departing from some texts by Jesús Moncada, Quim Monzó, Carme Riera. Ramon Solsona and Sergi Pàmies, this paper analyses the existence of a trend, in the Catalan short narrative, which happens to us metafiction ressources, adapting them to the literay interests and to each author’s style, but with a shared general aim. It is a clearly non-realistic trend and with a full textuality conscience which explicits fiction’s procedures; a kind of ironic discourse that wonders about the possibilities and the limits of how to represent what is real and, shortly, about what we think it is real